Dades sobre l’evolució i la prevalença del consum de drogues a la població de Catalunya, segons els diferents tipus de substàncies.

El consum de drogues és un fenomen canviant que s’ha d’estudiar amb l’ajuda de diverses fonts d’informació, com les enquestes adreçades a mostres representatives de la població, els sistemes d’informació que recullen dades sobre les persones que pateixen problemes derivats del consum de drogues i altres estudis quantitatius i qualitatius.

D’acord amb el que indiquen els resultats de diferents enquestes, la prevalença global del tabaquisme entre la població catalana de més de catorze anys s’ha mantingut relativament estable des de començaments de la dècada de 1980. Això no significa que no hi hagi hagut canvis importants en les característiques i la composició de la població fumadora: el consum de tabac mostra una tendència decreixent entre els homes, que s’ha vist contrarestada per l’increment del tabaquisme entre les dones. Algunes dades semblen indicar canvis en l’evolució del consum de tabac a partir de 2006, coincidint amb l’entrada en vigor de la Llei 28/2005, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.

A causa del paper exemplar que pot tenir entre la població, el consum de tabac de col·lectius com els ensenyants, els metges i altres professionals sanitaris ha estat objecte d’un interès especial. Les dades obtingudes a Catalunya mostren una reducció molt important del tabaquisme entre els professionals de la medicina (el percentatge de fumadors va passar d’un 52,8% l’any 1982 a un 24,5% l’any 2002); i reduccions significatives entre els farmacèutics (del 32,3% l’any 1990 al 20,4% l’any 2002), els diplomats en infermeria (del 42,4% l’any 1986 al 35,1% l’any 2002), i el professorat d’educació primària i secundària (del 45,7% l’any 1982 al 29,8% l’any 2002).

Els estudis sobre consum d’alcohol realitzats a Catalunya posen de manifest unes altes prevalences de consumidors d’alcohol, tant entre la població general com entre els joves i els adolescents.

Diferents informacions mostren canvis qualitatius en l’evolució dels patrons de consum de begudes alcohòliques, que en general indiquen una tendència al descens del consum de vi i l’increment del consum de cervesa i begudes destil·lades. A més, sembla que els consumidors joves tendeixen a associar el consum de begudes alcohòliques al temps de lleure, de vegades buscant la intoxicació, un patró que afecta principalment els adolescents i els joves, i que pot propiciar majors repercussions del consum de begudes alcohòliques en les col·lisions de vehicles a motor i les lesions que se’n deriven.

El consum d’heroïna representa un problema greu de salut des de la dècada de 1980. La injecció d’heroïna és un dels factors principals de risc en relació amb la transmissió del VIH i altres malalties infeccioses, i també en relació amb la sobredosi. Afortunadament, la injecció intravenosa ha anat deixant pas a altres vies d’administració entre els consumidors d’heroïna.

El creixement de l’oferta de tractaments de substitució amb metadona, a partir de la dècada de 1990, ha contribuït que els consumidors problemàtics d’heroïna acudeixin als serveis assistencials i que es redueixi el nombre anual de persones admeses a tractament. Això no significa, però, que hagin disminuït igualment les necessitats assistencials d’aquesta població, que continua utilitzant recursos importants.

Des de la meitat de la dècada de 1990 s’observa un augment molt important dels problemes associats al consum de cocaïna, que causa cada any una demanda important de tractament especialitzat i d'atenció sanitària urgent.

L’evolució del consum de cocaïna a la població general ha anat acompanyada d’un augment significatiu de la demanda de tractament especialitzat per abús i dependència d’aquesta substància. El fet que la majoria de les persones que inicien tractament per abús o dependència de la cocaïna manifestin que no han seguit anteriorment cap altre tractament, i el llarg temps que transcorre des que un usuari inicia el consum de cocaïna fins que demana per primera vegada tractament (més de set anys entre els casos notificats els darrers anys), fa sospitar l’existència d’un nombre molt important de consumidors problemàtics que no han arribat a entrar en contacte amb els recursos assistencials.

Entre els consumidors de cocaïna, l’administració intranasal és la via d’administració més freqüent, i el clorhidrat de cocaïna, la presentació més habitual. No obstant això, l’administració intravenosa de clorhidrat de cocaïna i l’administració pulmonar de base lliure són una pràctica observada amb una freqüència relativa entre persones amb antecedents de consum d’heroïna. Hi ha la possibilitat que aquestes formes de consum afectin negativament les condicions socials i de salut d’aquest subgrup de consumidors o que s’estenguin a altres subgrups de consumidors.

Des de començaments de la dècada de 1990 fins als primers anys del segle XXI, s’ha observat un creixement sostingut del consum de drogues com els derivats del cànnabis, especialment accentuat entre els adolescents i els joves, que sembla que s’ha detingut.

Paral·lelament a aquest increment del consum, s’han observat augments significatius del nombre de persones que demanen tractament especialitzat per abús i/o dependència dels derivats del cànnabis i s’han descrit diferents complicacions psiquiàtriques associades al consum d’aquests productes, que també és un important factor de risc per a les lesions per col·lisió.

El consum d’altres drogues il·legals amb efectes estimulants o al·lucinògens va experimentar un cert creixement durant la dècada de 1990, i va generar una forta alarma social. Tot i això, sembla que el consum de les anomenades drogues de disseny es manté limitat en comparació amb el consum d’altres substàncies.

Data d'actualització:  16.05.2012

Informació relacionada