• Imprimeix

La salut i el benestar dels professionals sanitaris en l'entorn laboral

Els professionals sanitaris estan exposats a molts factors que generen estrès laboral. La seva tasca implica la vivència de situacions crítiques de fort impacte emocional (com ara el dolor, la mort, els dilemes ètics i altres). El desenvolupament de la seva feina en un àmbit que ha de suportar pressió assistencial i manca de recursos, la relació amb els seus pacients, amb altres companys, la incertesa laboral, l’exigència acadèmica i les singularitats de cada organització són elements que incideixen en l’acompliment de la seva tasca .

Les dificultats per assolir les expectatives de realització professional o les exigències personals i la manca de sintonia amb l’entorn laboral augmenten el nivell d’estrès i el risc d’una mala salut mental i física.

Els professionals de la salut estan sotmesos a nivells d’estrès particularment alts, que poden ser l’origen d’una síndrome d’esgotament professional i altres afectacions del benestar i la salut mental. Aquesta síndrome d’esgotament professional es caracteritza per l’esgotament físic i psicològic (esgotament emocional), una actitud freda i despersonalitzada en relació amb els altres (despersonalització) i una baixa realització personal.

La salut dels professionals sanitaris no només és important per les seves repercussions en l’àmbit personal, sinó també per les que té en l’exercici professional, com ara l’augment del errors, la percepció d’una mala qualitat en l’atenció per part dels usuaris, la disminució objectiva de la qualitat assistencial o el compliment del tractament (o el compliment terapèutic) per part dels usuaris, i en el funcionament i la productivitat de l’organització.

 

Objectius

Els objectius de les intervencions dirigides a prevenir la síndrome d’esgotament professional i són:

  • Reduir els nivells d’estrès entre els professionals de la salut.
  • Afavorir el benestar laboral creant les situacions necessàries perquè els professionals puguin desenvolupar al màxim els seus potencials.
  • Satisfer les expectatives dels professionals.
  • Fer que els professionals contribueixin a la comunitat amb el seu treball productiu i creatiu, establint bones relacions interpersonals amb l’entorn.

 

 

Les múltiples causes que alteren l’equilibri entre el benestar i el malestar dels professionals sanitaris s’emmarquen en un context socioeconòmic i polític (el sistema sanitari, l’organització, l’equip de treball i l’àmbit individual). Altres fonts d’estrès laboral afegit poden ser els aspectes de relació amb l’entorn social o el desajust entre les expectatives dels ciutadans i els professionals de la salut.

Els professionals de la salut solen tenir un elevat grau d’implicació en la seva feina. El sistema de compensacions, basat en els resultats, l’agraïment dels usuaris o l’aprenentatge, està condicionat per factors dependents de l’organització.

Els factors relacionals en el treball, com ara la claredat del seu rol, l’autonomia i la cohesió de l’equip de treball i el lideratge efectiu, són mecanismes clau de protecció contra l’estrès i l’esgotament professional.

La prevenció de riscos psicosocials laborals s’estructura en tres àmbits d’intervenció independents: l’àmbit institucional, l’àmbit d’equip i l’àmbit individual.

  • Àmbit institucional. El compromís institucional és el més efectiu dels tres àmbits esmentats. Està dirigit a la millora del disseny dels llocs de treball, la creació d’ambients socials de suport i d’oportunitats equitatives per desenvolupar la carrera laboral i l’equilibri entre treball i vida privada.

Per elaborar un programa d’actuació cal:

Concretar i manifestar el compromís de la institució.

Crear elements facilitadors, com un lideratge fort i la participació dels professionals.

Elaborar un pla de treball.

Assegurar el seguiment del projecte a mitjà termini.

Un element fonamental és la disponibilitat de guies de bona pràctica i les recomanacions de les principals institucions internacionals.

 

  • Àmbit d’equip. Són accions destinades a potenciar el lideratge efectiu i el treball d’equip, i a millorar-ne el funcionament, facilitant la cohesió, la claredat de rols i les responsabilitats de cada membre, el suport del professional dins de l’equip, la interdisciplinarietat i l’orientació a les necessitats dels pacients.

 

  • Àmbit individual. Són, per exemple, les mesures de promoció de la salut general per adoptar hàbits saludables com ara el seguiment d’una dieta equilibrada, l’exercici físic regular o el descans suficient. L’objectiu d’aquestes mesures és incrementar el benestar general dels professionals i la seva capacitat d’adaptació davant dels estressors assistencials. Altres intervencions són l’aprenentatge d’habilitats de comunicació o de resolució de conflictes, així com la contribució a l’equilibri entre la vida laboral i la personal.
  • Public health guidance 22: promoting mental wellbeing at work: guidance for employers. National Health Service, novembre de 2009.
  • Firth-Cozens J, Greenhalgh J. Doctors perceptions of the links between stress and lowered clinical care. Soc Sci Med. 1997;44:1017-22.
  • Rolhlfs I, Arrizabalaga P, Artazcoz L, Borrell C, Fuentes M, Valls C. Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. Salut, gènere i exercici professional. Barcelona: Fundació Galatea, 2007. [Consulta: setembre 2010].
  • Generalitat de Catalunya. Departament de Treball. Identificació i avaluació dels riscos psicosocials. Mètode PSQCAT 21 COPSOQ (versió 1.5). Barcelona: Departament de Treball, 2000. [Consulta: juny 2010].
  • Varela J, Craywinckel G, Esteve M, Pica JM. Implicación de los médicos en la gestión basada en el profesionalismo y en el liderazgo de equipos multidisciplinarios. Med Clin (Barc). 2010;134(1):35-9.
  • Firth-Cozens J, Payne R. editors. Stress in Health Professionals: psychological and organizational causes and interventions. Chichester, West Sussex, England: Wiley & Sons Ltd., 1999; 203-18.
  • Marine A, Ruotsalainen JH, Serra C, Verbeek JH. Preventing occupational stress in healthcare workers. Cochrane Database of Systematic Reviews 2006; 4.
  • Knifton L, Watson V, den Besten H, Gründemann R, Dijkman A. A guide to promoting mental health in the workplace - Employers Resource. Essen: BKK Bundesverband i European Network for Workplace Health Promotion, 2009. [Consulta: juny 2010].
  • McDaid D, editor. Mental Health in Workplace Settings. Consensus paper. Luxemburg: Directorate-General for Health & Consumers, European Communities, 2008. [Consulta: juliol 2010]
  • Boorman S. National Health Service. Health and Well-being. Final Report. United Kingdom: National Health Service, Department of Health, 2009. [Consulta: juliol 2010].
  • Generalitat de Catalunya. Direcció General de Salut Pública. Guia de bona praxi per a la vigilància de la salut mental relacionada amb els factors de risc psicosocial. Barcelona: Departament de Salut, 2010. [Consulta: juliol 2010].